Homenatge a nostre Casal

Falleres, fallers, amigues i amics, hui anem a parlar de historia, si, de més de
sixanta anys d´historia, d´una historia de la que centenars de persones hem
format part. Una historia escrita i desenrollada per cadascú de nosaltres.
Hui volem parlar de l´historia de nostra comissió, de la Falla Barraca- Espadán.

Tot açò comença en l´any 1960, quanmolts dels que esteu llegint açó encara
no estàveu en este mon, alguns no estàveu ni en projecte, ni tan siquiera
en la imaginació. Puix bé, en l´any 1960 un grup de veïns de este barri del Cabanyal,
s’il·lusiona en un projecte, el de crear una comissió de falla, en la con? uència
dels carrers Barraca i Espadán.
Supose que un projecte d´estaembergadura, uns la vorien amb
optimisme, altres amb excepticisme,altres com una locura, però tots, això
si, amb il·lusió, amb molta il·lusió. El principi, com molts principis, va ser
complicat, amb dubtes, amb incerteses.
No tenien ni casal on reunir-se, aixíque les reunions les feien en el Bar
Marcial, un bar que estava ubicat en latravessera Espadán, des de el carrer
de la Reina, ? ns al carrer de la Barraca. Poc a poc, la idea anava consolidant-se
i ? ns i tot trobaren un local on poder reunir-se, una planta baixa, en el cantó
de Pintor Ferrandis i carrer Pare Lluis Navarro, propietat de la família Fort.
Al any següent ja passaren a ocupar un local que havia quedat vuit, un local
enclavat en el cor del Cabanyal, que havia segut un gimnasi, on entrenava
entre altres el conegut lluitador de catx Blasco, un local que contava en
una planta baixa des de Barraca fins a Pare Lluis Navarro, i que tenia un
primer pis que donava també al carrer de la Barraca.

Per fi teníem casal, un casal que ha vist desallorrarse
pràcticament la vida completa, Fins a hui, de la Falla Barraca- Espadán.
Hui volem rendir homenatge a eixe lloc tan especial, eixe casal que ha
segut sede i lloc d´encontre de tots nosaltres, eixe casal que ha segut
testic de tots els aconteciments que han format la vida e historia de la Falla
Barraca – Espadán a lo llarg de 62 anys.
Un casal, que recorde, servia per a recaudar fondos per a la falla, fent
ball en ell els diumenges. Molts anys fa ja d’això. En ell han actuat grups
musicals de cert renom en aquell entonces, com eren “Els 5 Xics”, o “Los
Peyfers”.
Nostre casal ha rebut visites il·lustres com son les de la filla de Adolfo
Suarez, al entonces President de Castilla- Lleó, Juan José Lucas, al net
de Vicent Blasco Ibáñez, a toreros com Vicent Ruiz “El Soro”, a esportistes con
Fernando Giner, Penev, Alemany, etc,

Arquitectònicament el local consta de dos plantes. En la planta
superior, 1er pis, està ubicada la secretaria, i dos compartiments que
s´utilitzen com a almacens, en ú d´ells es guardava (quan estava permés), els
trons de bac i les traques de la setmana fallera. En esta planta també estàn els
servicis, uns per als homens i altres per a les dones. A mes ames este lloc
s’utilitzava com a vestidor, quan es feia alguna obra de teatre o play-backs i
també quan venia algún artista per a qualsevol tipus d’espectacle. També
servia com a lloc de evasió, quan algún grup de adolescents, volia evitar les
mirades controladores dels pares.

La planta baixa era la sala “noble” del casal. Alli es celebraven tots els
actes protocolaris, com Proclamacions, despedides, homenatges, etc.,
també era el lloc on celebrar les reunions, i per suposts tots els actes
gastronòmics. De les seues parets penjaven les fotografies de totes
les Falleres Majors, Falleres Majors infantils, Presidents, i falleres que han
format part de les Corts de les Falleres Majors de Valencia, també lluïen tots
els “palets”, banderins i cuadres, dels Premis més rellevants aconseguits
per nostra falla. En una vitrina reposen nostres estàndards, i nostra Senyera,
i en altra, tots els corbatins que les falleres majors e infantils han imposat
a nostres Estàndards.

La planta baixa i el primer pis estan connectats per una peculiar escala.
Si, perquè eixa escala es un símbol mes en nostre casal. Una escala alta,
allargada i estreta, que algún faller ha pogut medir a “culaes”. Una escala tan
empinada que de vegades el punxar semblava que anaves a enfrontar-te a
la aventura de la escalada. Al Casal s´accedia per el carrer de la
Barraca. No mes entrar, a la esquera, altre símbol de nostre casal, la barra
del bar. La quantitat de begudes, cafés, “golpeaditos” fins “submarinos” en
Setmana Santa, que hi haurán passat per eixa barra. Al fons de la barra,
permaneixien en fila i ordenats, els trofeus aconseguits per nostres fallers
en competicions esportives, en jocs de taula, o en altres events.
Al fons de la sala, donant al carrer Pare Lluis Navarro, es troba lo que
ha segut un emblema per a nostra Comissió, l´escenari.

Un escenari que tirarem molt a faltar. En ell s´han celebrat multitud d´obres de teatre en
llengua valenciana, hem disfrutat de una immensitat de números de play-
back. En ell han segut proclamades i despedides nostres Falleres Majors,
Falleres Majors infantils, Presidents i Presidents infantils. En ell hem
celebrat homenatges, s´han imposats les recompenses atorgades per
Junta Central Fallera, es feia entrega dels recordatoris a nostres Fallers
d´Honor, s´han entregat els premis Barraquer de´Or i Barraquer de
Cor, es presentaven els esbossos de nostres monuments fallers. En fi, tot
allò que volíem resaltar de manera notable, passava per eixe escenari.
Un escenari que tantes emocions nos ha fet sentir, que tant hem utilitzat,
un escenari plurifuncional, que a bon segur, tant tirarem de menys.
Tot lo que hem anat descrivint conformava físicament nostre casal.
Però el casal de Barraca- Espadán ha segut molt més que algo físic, ell ha
segut testic de sentiments, emocions, il·lusions,….. Nostre casal, perquè
passen els anys que passen, sempre serà nostre casal, ha segut ? el testic
de nostres vides, i vos asegure que no exagere. Nostre casal, ha segut molt
mes que un punt d´encontre. Ha segut el lloc on s´han fraguat amors, on hem
trobat a amics verdaders, on hem vist créixer a nostres fills, a nostres nets,
on hem dit adéu a persones volgudes, on hem donat la benvinguda a nous
fallerets i falleretes, on hem compartit lo bo i lo roin, on hem plorat o hem
explotat d´alegria, on s´hem il·lusionat o desepcionat, on s´hem sentit com en
casa, on han anat desgranatse any a any nostres vivències.

Eixe casal que tant ha significant per a nosaltres, que ha format part de
nostres vides, i que ara per raons que no hem pogut evitar hem de dir-li adéu.
Les circumstàncies nos han dut a esta situació. La directiva de la falla, intentà
per tots els mitjos trobar solucions per a no arribar a este punt, es buscaren
alternatives tant des de dins de la comissió, com des de el exterior, però
ninguna d´elles fructificà. Per lo tant hem arribat al moment de
dir-li adéu a este lloc tan emblemàtic per a nostra falla. Un adéu sentit,
emocionat, que nos produeix tristesa.
Nostre Casal, sempre estarà present en nostres records, formant part de
nostre dia a dia, formant part de nostra falla, formant part de nostra historia,
formant part de nostres vides. Però pense que hem de recordar-lo per tot
lo bo i bonic que en ell hem viscut, i tirar avant amb entusiasme, perquè
la vida continua, les falles continuen, Barraca- Espadán continua, i hem
de continuar amb la mateixa força e il·lusió en que ho hem fet sempre per
a seguir seguint una falla en vida, en carisma, en arrels, en dignitat.
Ara es moment de recordar, recordar tot lo que hem viscut junts, totes
les vivències compartides.

Però també es moment de celebrar, celebrar que formem part de
este extraordinari col·lectiu, un col·lectiu
únic e irrepetible, nostra Falla. Hem de celebrar lo que hem segut, lo que
som i lo que nos queda per ser. No ho oblidem, recordem nostre passat,
però celebrem nostre present i ens il·lusionem pel nostre futur.
Recordeu sempre que ser valencià es un honor, ser faller una honra, i ser de
Barraca- Espadán un orgull.
Abans, ara i sempre VIXCA LA FALLA BARRACA- ESPADÁN